Tweet

Tríptic

El coneixement de la història s’ha anat democratitzant en els darrers anys, cada vegada hi han més persones fent aportacions més enllà de l’àmbit acadèmic. Així mateix internet i les xarxes socials permeten una major divulgació i un constant debat crític de la recerca.

Tot Història Associació Cultural organitza un cicle de xerrades amb l’objectiu d’aportar coneixement i generar diàleg sobre la història de la nostra ciutat. Escoltarem algunes de les més recents aportacions a la història de Barcelona, de persones que treballen més enllà de l’àmbit acadèmic per donar-la a conèixer. Anirem des del passat arqueològic, al rec comtal, la ciutat revolucionària, la revisió del fets, el mític Paral·lel, fins les reivindicacions veïnals i comunitàries del tardo franquisme i la transició, 

Lloc de realització: Centre Cívic Pati Llimona. C/ Regomir, 3 – Barcelona.

Activitat oberta i gratuïta.

Calendari de Xerrades

Dimecres 30 de setembre a les 19,30h – “Moviment veïnal i canvi històric a Barcelona” per Marc Andreu, historiador i periodista, autor del llibre Barris Veïns i democràcia. 

“El moviment ciutadà forjat als barris durant la dictadura va ser un dels components destacats de la lluita antifranquista que va fer possible la transició a la democràcia i la defensa dels interessos de les classes subalternes en el procés de canvi polític i institucional. (…). Aquest moviment va fer possible a Barcelona una ruptura política, social i cultural amb el franquisme sense parangó. (…) A partir de les eleccions municipals del 1979, però, les exigències de participació i democràcia de base del moviment veïnal van topar amb resistències dels vells poders econòmics i dels nous poders polítics, i el moviment ciutadà va patir el desencís polític i la crisi de les associacions de veïns”.

Dimecres 7 d’octubre a les 19,30h – “El Rec Comtal” per Enric March, filòleg i autor del blog el  Rec Comtal i Bershit. 

“El Rec Comtal o Sèquia Comtal és, probablement, una de les infraestructures humanes de la ciutat de Barcelona que més petja ha deixat en l’imaginari barceloní. L’ús i la utilitat que històricament ha tingut en el desenvolupament industrial, agrícola i social dels municipis per on transcorria (Barcelona, però també Montcada i Reixac i les poblacions de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals abans de ser annexionades per la capital), ha deixat en la memòria de moltes generacions un record que abasta, fins i tot, a persones que no el van conèixer però que n’han sentit parlar tota la vida i l’han vist viu en la toponímia i en la nomenclatura dels carrers de la seva ciutat”. Blog el Rec Comtal 

Divendres 16 d’octubre a les 19,30h – “La Barcelona revolucionaria de 1936” per Josep Pimentel, autor del llibre Barricada, Una història de la Barcelona Revolucionaria. 

“Barcelona, durant els mesos d’estiu de 1936, va ser un laberint de barricades, desmuntant només aquelles que dificultaven el pas de circulació. Aportaven control, defensa i autonomia a aquests barris proletaris. Mentre la ciutat estigués poblada d’elles, el control continuaria en mans del poble, un poble en armes, i la ciutat protegida per les seves barricades en la qual els somnis i anhels d’aquests desposseïts van ser possibles”.

Dimecres 21 d’octubre a les 19,30h – “Qué ens dóna a pensar el recurrent cas de la vampira del Raval i per què és necessari revisitar la història” per  Elsa Plaza, historiadora de l’art i escriptora, autora del llibre Desmontando el caso de la vampira del Raval

“El periodista Domingo Marchena  recogía  en un extenso artículo el desembarco en Barcelona de una “multinacional del ocio líder en el traslado al mundo real de fantasías virtuales y juegos de misterio”.  En este caso se trataba de llevar al “mundo real” el regreso de La vampira del Raval.  “Entre la verdad y la leyenda” – se  afirmaba más adelante- los empresarios  “han optado por la leyenda” (LV, 11/IV/2015). (…) La economía crematística, con la  que se interpreta para el consumo turístico la historia de nuestra Barcelona, deviene ya caricaturesca. Ejemplo de ello es la política de historia sesgada con la que se monumentaliza ciertos espacios de la ciudad, se conservan paredes vacías  como falsas escenografías de teatro, o se destruye, o desprecia  sistemáticamente,  todo lo que se refiere a la memoria de la clase obrera”. del blog El magnetismo del viento nocturno

Dimecres 28 d’octubre a les 19,30h -“El Paral·lel: popular, revolucionari i mític” per  Júlia Costa, llicènciada en humanitats, mestre i escriptora, autora del bloc Un balcó del Poble Sec i La Panxa del Bou

“El redescobriment del Paral·lel  ha vingut acompanyat com no podia ser altrament d’una mitificació que potencia uns aspectes del lloc i n’oblida uns altres. No hi ha hagut un sol Paral·lel, n’hi hagut molts i diversos, els llocs canvien i es transformen dia a dia, no podem parlar d’una sola realitat, cada teatre, cada café, cada racó, cada personatge, té la seva pròpia història. Potser la mitificació és inevitable però per més que n’evoquem les característiques sempre ens quedarem curts”. Fem Plaça Paral·lel, més evocacions del Paral·lel a La Panxa del Bou i a un Balcó del Poble Sec

Dimecres 4 de novembre a les 19,30h – “Les troballes arqueològiques al corredor ferroviari: últim vestigi després de l’eixample” per Jordi Petit Gil, arqueòleg. 

La construcció de la Línia d’alta velocitat de ferrocarril ha posat al descobert restes del passat històric de la ciutat de Barcelona, més enllà del perímetre de Ciutat Vella. La magnitud de les obres ha obligat a realitzar excavacions arqueològiques d’urgència a la vegada que ha obert un debat sobre la conservació de les restes. Un dels moments àlgids del debat va ser la troballa de d’una gran vil·la romana a La Sagrera, que després de ser documentada va ser destruïda per les obres. Amb la construcció de l’eixample, a la segona meitat del XIX, hi ha indicis de la descoberta de restes arqueològics però la manca d’una voluntat de documentar-los i conservar-los va fer que es perdessin per sempre. Sant Andreu del Palomar 

Dimecres 11 de novembre a les 19,30h – “Un Flaix de l’evolució històrica a Trinitat Nova 1967-1980 (experiència de treball social comunitari al barri” per Matilde Climent, treballadora social i activista, fundadora del banc d’aliments. 

“El 1967 em van enviar al barri de la Trinitat Nova. En aquell moment les assistents social no comptàvem gaire i així podíem anar fent allò que crèiem: ajudar a la població i resoldre problemes. El meu treball professional fou silenciat en l’època franquista i també després, en democràcia (…). Vaig fer un diagnòstic de les necessitats del barri expressades per les dones, plantejades per elles mateixes: No tenien mercat, tampoc hi havia clavegueram i hi havia un problema de rates i escombraries al carrer. tot eren carències bàsiques. Varen prioritzar plantejar el tema del mercat al Conseller del Districte i després d’un treball laboriós i exhaustiu, a tots nivells, de gestions, van aconseguir que es fes. (…). Quan treballes amb les persones tot partint de les necessitats sentides per la gent hi participen. Jo mai deia feu això, sinó, quin problema teniu?” del blog Dones del Coll

Organitza Tot Història Associació Cultural amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Centre Cívic Pati Llimona.