
Metodologia de la tertúlia d’història
La tertúlia d’història és un espai d’aprenentatge a partir de la lectura compartida d’un llibre d’assaig o de recerca històrica, no de ficció. Es procura que les lectures siguin obres de referència que aportin un coneixement sòlid del passat i que permetin enriquir la conversa i l’aprenentatge col·lectiu.
-
- Un espai entre iguals. La tertúlia no busca establir qui sap més ni arribar a una interpretació única dels fets. La riquesa de la conversa rau precisament a poder compartir aportacions i reflexions des de les pròpies experiències, interessos i coneixements, sempre en un clima de respecte mutu i d’acord amb els valors democràtics. Totes les persones acumulem, al llarg de la vida, experiències i sabers que poden contribuir a la conversa; per això, no cal tenir una formació específica en història per participar-hi.
- Diàleg amb la història. Al mateix temps, la tertúlia parteix de la història com una disciplina acadèmica fonamentada en la recerca sistemàtica, l’anàlisi crítica de les fonts i el debat historiogràfic. Les aportacions es posen en diàleg amb el contingut de l’obra, el seu context i el coneixement històric existent. D’aquesta manera, la conversa pot contribuir a comprendre millor els processos històrics, desenvolupar la capacitat d’argumentació i revisar les pròpies interpretacions a partir de la recerca.
- El llibre com a punt de partida. La tertúlia no pretén convertir-se en un seminari de crítica de llibres. Naturalment, podem comentar i valorar l’obra, la perspectiva de l’autor o les seves interpretacions, però procurem que aquests comentaris ens serveixin per aprofundir en el tema i en l’època estudiada, i no acabin desplaçant-ne el contingut.
- Arguments i no autoritat. La conversa es construeix a partir dels arguments, de la seva relació amb el text i del coneixement sobre el context històric, més que no pas des de posicions d’autoritat. Això permet que les interpretacions es puguin contrastar i que la comprensió de la història es construeixi de manera plural, crítica i compartida.
- Moderació com a facilitació. Una persona assumeix la moderació de cada sessió per facilitar el funcionament del diàleg i ordenar els torns de paraula. La persona moderadora és una participant més i no té la funció d’imposar un relat o una interpretació. La seva tasca és procurar que les diferents veus tinguin espai, especialment les de les persones que acostumen a intervenir menys. Per afavorir-ho, pot ser útil que ningú repeteixi torn fins que les persones que ho vulguin hagin tingut l’oportunitat d’intervenir almenys una vegada. En qualsevol cas, participar en la conversa és sempre voluntari, també es pot venir a escoltar.
- Torns de paraula i durada de les intervencions. Perquè la conversa sigui àgil i hi pugui participar el màxim de gent possible, els torns de paraula es demanen a la moderació i procurem que les intervencions no siguin excessivament llargues. Com a orientació, uns tres minuts poden ser un temps adequat per desenvolupar una idea. Quan una intervenció s’allarga considerablement, la moderació pot ajudar a tancar-la o reconduir-la per donar pas a altres veus.
- Connexions amb altres moments històrics i amb el present. Les lectures sovint ens porten a establir relacions amb altres períodes o situacions històriques, i fins i tot amb qüestions contemporànies. Aquestes connexions poden ser molt enriquidores quan ens ajuden a comprendre millor el tema que estem tractant. Alhora, procurem mantenir com a fil conductor l’objecte del llibre, de manera que, quan la conversa se n’allunyi massa, la moderació pugui ajudar a recuperar aquest fil.
- Diversitat de veus i de temes. El desacord forma part d’una conversa històrica rica i pot ajudar-nos a aprofundir en les qüestions plantejades. Al mateix temps, intentem que el debat no quedi concentrat en un intercanvi permanent entre les mateixes persones, sinó que permeti incorporar altres veus, perspectives i temes.
- Una tradició de cultura compartida. La tertúlia d’història vol ser un espai d’aprenentatge lliure i democràtic, que recull diverses tradicions de lectura col·lectiva i de discussió a partir dels textos, així com l’experiència històrica de les societats obreres, els ateneus populars i altres espais de cultura compartida. En aquests espais, el coneixement no era només una cosa que es transmetia, sinó que també es construïa col·lectivament mitjançant la conversa, el respecte i l’esperit crític.
Les primeres societats obreres de finals del XVIII a Anglaterra ja feien tertúlia:
“Associació educativa de Treballadors la seva secció es reunia a una casa privada. Em reunia amb un gran nombre d’homes observadors, intel·ligents i honrats (…) teníem un llibre de quotes (…) fèiem reunions els diumenges a la tarda (…) lectures, converses i discussions: El procediment habitual de les reunions era aquest: El president – cada home era president de forma rotativa- llegia un fragment d’algun llibre (…) i tot seguit es convidava a les persones presents a fer comentaris, tants com volguessin però sense aixecar-se. Després es llegia un altre fragment i es feia una segona invitació en què s’esperava que participessin els que no havien intervingut. Després hi havia una discussió general”. (La Formació de la classe obrera a Anglaterra. d’E.P Thompson, p. 180).