Metodologia de la tertúlia d’història
- La tertúlia és un espai de reflexió sobre la història a partir d’una lectura d’assaig o recerca, no novel·la. Les lectures han de ser llibres de referència en la temàtica, dels millors especialistes per així adquirir un major coneixement.
- La tertúlia no és una competició per a veure qui sap més o té la raó històrica, és un diàleg igualitari, on fem reflexions i contribucions independentment dels coneixements de cada persona i partint del respecte als drets humans. Totes les persones tenim intel·ligència cultural, és a dir, al llarg de les nostres vides hem après moltes coses i de maneres molt diverses. Per tant, totes les persones podem fer aportacions i reflexionar sobre la història, a partir d’una lectura, sense necessitat de tenir uns coneixements previs.
- Respectem totes les aportacions sense imposicions, el diàleg s’estableix a partir a validesa dels arguments de les persones participants en lloc de les afirmacions de poder. Així la interpretació històrica es construeix en base un diàleg divers i igualitari que sorgeix de les aportacions de les persones participants.
- Una persona modera la tertúlia, recollint els torns de paraula, però és un participant més, no imposa el seu relat. Ha de permetre que totes les persones aportin els seus arguments, prioritzant les veus que menys participen. Recomanable que una persona no repeteixi torn de paraula fins que totes les persones hagin parlat mínim una vegada. Així mateix, tampoc és obligatori parlar.
- A la vegada els participants han de respectar el torn de paraula i demanar-ho al moderador.
- Evitarem torns de paraula molts llargs, per possibilitar una major participació i un diàleg més àgil. Recomanables intervencions com a molt de 3 minuts, i tot el que superi els 5 minuts el moderador haurà de tallar.
- Les lectures sovint ens porten a reflexionar sobre altres temes, però s’ha d’intentar que el diàleg no s’allunyi gaire de la matèria del llibre. Per posar un exemple, si estem llegint un llibre sobre les croades, algú podria establir una relació amb un conflicte més actual, però aquesta reflexió no ha de derivar en què tot el debat a partir de llavors giri entorn en el conflicte actual. El moderador haurà de reconduir el debat.
- S’ha d’evitar la contínua rèplica i contra rèplica. Les intervencions de vegades generen controvèrsia, però quan la replica i contra rèplica és contínua la tertúlia perd riquesa i es queden molts temes sense tractar.
- La tertúlia és un espai d’aprenentatge lliure i democràtic, que va néixer inspirat en el seminari “amb el llibre a la mà” del CREA-UB, la metodologia de les tertúlies dialògiques, i les lectures compartides de les societats obreres i els ateneus llibertaris.
Les primeres societats obreres de finals del XVIII a Anglaterra ja feien tertúlia amb el llibre a la mà:
“Associació educativa de Treballadors la seva secció es reunia a una casa privada. Em reunia amb un gran nombre d’homes observadors, intel·ligents i honrats (…) teníem un llibre de quotes (…) fèiem reunions els diumenges a la tarda (…) lectures, converses i discussions: El procediment habitual de les reunions era aquest: El president – cada home era president de forma rotativa- llegia un fragment d’algun llibre (…) i tot seguit es convidava a les persones presents a fer comentaris, tants com volguessin però sense aixecar-se. Després es llegia un altre fragment i es feia una segona invitació en què s’esperava que participessin els que no havien intervingut. Després hi havia una discussió general”. (La Formació de la classe obrera a Anglaterra. d’E.P Thompson, p. 180).
Referències:
Flecha, R (1997). Compartiendo palabras. Barcelona, Paidós.