Metodologia de la tertúlia d’història

• La tertúlia d’història és un espai d’aprenentatge a partir de la lectura compartida d’un llibre d’assaig o de recerca històrica (no de ficció). Les lectures han de ser obres de referència que aportin un coneixement sòlid del passat, per assolir una conversa més rica i plena d’aprenentatges.
• La tertúlia no és una competició per demostrar qui sap més ni per imposar una interpretació única dels fets. És un espai de conversa entre iguals, on les persones participants poden fer aportacions i reflexions des de les seves pròpies experiències, interessos i coneixements, sempre des del respecte mutu i als drets humans. Totes les persones tenim una intel·ligència cultural a partir de les experiències i sabers adquiris al llarg de la vida; per això, tothom pot participar i reflexionar sobre la història sense necessitat de tenir una formació prèvia específica.
• Alhora, la tertúlia parteix del reconeixement de la història com una disciplina acadèmica fonamentada en la recerca sistemàtica, l’anàlisi crítica de les fonts i el debat historiogràfic. Les aportacions de les persones participants s’articulen en diàleg amb el contingut de l’obra llegida, el seu context i el coneixement existent, contribuint a una comprensió més gran dels processos històrics. En aquest marc, la tertúlia afavoreix l’aprenentatge col·lectiu, el desenvolupament de la capacitat argumentativa i la revisió crítica de les pròpies interpretacions a la llum de la recerca històrica.
• El diàleg s’estableix a partir de la validesa dels arguments i de la seva relació amb el text i el context històric, i no des de posicions d’autoritat o de poder. D’aquesta manera, la interpretació històrica es construeix de forma plural, crítica i compartida.
• Una persona exerceix la funció de moderació de la tertúlia, recollint els torns de paraula i vetllant pel bon funcionament del diàleg. La persona moderadora és una participant més i no imposa el seu relat. La seva tasca és facilitar que totes les persones puguin intervenir, prioritzant aquelles que acostumen a participar menys. Es recomana que ningú repeteixi torn de paraula fins que totes les persones que ho desitgin hagin pogut intervenir almenys una vegada. La participació és sempre voluntària: no és obligatori parlar.
• Les persones participants han de respectar els torns de paraula i demanar-los a la moderació. Per afavorir una participació àmplia i un diàleg àgil, s’evitaran intervencions excessivament llargues. Es recomanen intervencions d’uns tres minuts; quan una intervenció superi els cinc minuts, la moderació haurà d’intervenir per reconduir el torn.
• Les lectures poden portar a establir relacions amb altres períodes o situacions històriques, incloses qüestions contemporànies. Aquestes connexions són benvingudes sempre que ajudin a comprendre millor el tema tractat. Tanmateix, cal evitar que el debat s’allunyi excessivament de l’objecte del llibre; si això passa, la moderació haurà de reconduir la conversa.
• El diàleg ha de ser obert i compartit. El desacord pot enriquir la tertúlia, però es procura que el debat no es concentri en un intercanvi continu entre les mateixes persones, per tal d’afavorir la participació i la diversitat de veus i temes. 
• La tertúlia d’història és un espai d’aprenentatge lliure i democràtic, inspirat en diverses tradicions de lectura col·lectiva, seminaris de discussió amb el text com a punt de partida, i en l’experiència històrica de les societats obreres, els ateneus populars i altres espais de cultura compartida, on el coneixement es construeix mitjançant el diàleg, el respecte i l’esperit crític.

Les primeres societats obreres de finals del XVIII a Anglaterra ja feien tertúlia:

“Associació educativa de Treballadors la seva secció es reunia a una casa privada. Em reunia amb un gran nombre d’homes observadors, intel·ligents i honrats (…) teníem un llibre de quotes (…) fèiem reunions els diumenges a la tarda (…) lectures, converses i discussions: El procediment habitual de les reunions era aquest: El president – cada home era president de forma rotativa- llegia un fragment d’algun llibre (…) i tot seguit es convidava a les persones presents a fer comentaris, tants com volguessin però sense aixecar-se. Després es llegia un altre fragment i es feia una segona invitació en què s’esperava que participessin els que no havien intervingut. Després hi havia una discussió general”. (La Formació de la classe obrera a Anglaterra. d’E.P Thompson, p. 180).