News Ticker

Tertúlia d’història – 122 Llibres llegits i dialogats

1392737421401

Rogier van der Weyden, La Magdalena llegint, date probablement 1435–38. National Gallery de Londres.

De 7 de març de 2008 a gener de 2024

  • Abadal i de Vinyals,Ramon. (1972). Pere el cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya Edicions 62
  • August, (14 d.C). Res Gestae Divi Augusti. 
  • Albaladejo, J., & Zambrana, J. (2005). Inicis d’un sindicalista llibertari :Joan Peiró a Badalona, 1905-1920. Badalona: Edicions fet a mà.
  • Albareda, J. (2000). La guerra de successió i l’onze de setembre.Barcelona: Empúries
  • Albertí, J. (2007). El silenci de les campanes: de l’anticlericalisme del segle XIX a la persecució religiosa durant la guerra civil a Catalunya. Barcelona: Proa.
  • Chiaromonte, Nicola. (2018). La paradoja de la historia: Cinco lecturas sobre el progreso: de Stendhal a Pasternak. Barcelona: Alcantilado.
  • Arendt, Hannah.(2006). Eichmann en Jerusalén. Un estudio acerca de la banalidad del mal. Barcelona: Debolsillo
  • Arranz, M. (2001). La Menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els gremis de la construcció. Barcelona: Proa.
  • Balcells, A. (2009). El pistolerisme :Barcelona (1917-1923). Barcelona: Pòrtic.
  • Barry J Kemp. (1996). El Antiguo Egipto: Anatomía de una Civilización. Barcelona: Crítica.
  • Batlle, C., & Vinyoles, T. (2002). Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Barcelona: Dalmau.
  • Beard, Mary.(2017). La veu i el poder de les dones. Barcelona: Arcadia.
  • Beard, M. (2016).  SPQR, Una historia de la antigua Roma. Barcelona: Crítica.
  • Benet, J. (1964). Maragall davant la setmana tràgica (2a ed.). Barcelona: Edicions 62.
  • Benjamin, Walter. (2019). Sobre el concepte de la història. Barcelona: Flâneur.
  • Bernal, M. (1991). Atenea Negra. Las raíces afroasiáticas de la cultura clásica. Barcelona: Crítica.
  • Bojs, K.(2015). Mi gran familia europea. Los primeros 54.000 años: una historia de la humanidad. Barcelona: Crítica.
  • Bloch, M. (2006). La extraña derrota: Testimonio escrito en 1940. Barcelona: Crítica.
  • Blom, Philipp. (2019). El motín de la naturaleza. Historia de la Pequeña Edad de Hielo (1570-1700). Barcelona: Anagrama.
  • Blom, P. (2017). La fractura: Vida y cultura en Occidente 1918-1938. Barcelona: Anagrama.
  • Bloom, Philip. (2010). Años de vértigo. Cultura y cambio en Occidente, 1900-1914. Barcelona: Anagrama
  • Blom, P. (2010). Encyclopédie :El triunfo de la razón en tiempos irracionales. Barcelona: Anagrama.
  • Bois, Guy. (2013). La Revolución del año mil. Barcelona: Critica
  • Brown, Peter. (2012). El mundo de la Antigüedad tardía. Madrid: Gredos. v.o: 1971.
  • Burke, P. (2002). El Renacimiento Europeo. Barcelona. Crítica
  • Canal, J. (2006). El carlismo: Dos siglos de contrarrevolución en España. Madrid: Alianza editorial.
  • Canals Elías-Brusi, M. (2010). La casa Brusi y el diario de Barcelona :1775-1957. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
  • Candel, F. (2008). Els altres catalans.Barcelona: Edicions 62.
  • Canfora, L. (2014). El mundo de Atenas. Barcelona: Anagrama. 
  • Casacuberta, M i Gustà, M (ed.).(2008). Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona. Barcelona: Fundació Tàpies.
  • Casals, Àngel (coord). (2008). El compromís de Casp: negociació o imposició?. Barcelona: Galerada.
  • Casanova. Julián. (2020). Una violencia indómita. El siglo XX europeo. Barcelona: Crítica.
  • Casanova, J. (2017) La venganza de los siervos. Barcelona: Planeta.
  • Casanova, J. (2011). Europa contra Europa, 1914-1945. Barcelona: Crítica.
  • Casassas, J., Colomines, A., González, E i Santolaria, F. (2006) Els fets del Cu-Cut!, cent anys després. Barcelona: Centre d’Història Contemporània de Catalunya.
  • Cavalli-Sforza, L.L. (1997). Gens, pobles i llengües. Barcelona: Proa.
  • Chiaromonte, Nicola. (2018). La paradoja de la historia: Cinco lecturas sobre el progreso: de Stendhal a Pasternak. Barcelona: Alcantilado
  • Childers, Thomas. (2019). El Tercer, Reich una historia de la Alemania Nazi. Barcelona: Crítica.
  • Cingolani, S. (2007). Jaume I. Història i mite d’un rei. Barcelona: Edicions 62.
  • Cingolani, S. (2010). Pere el gran:Vida, actes i paraula. Barcelona: Base.
  • Cline, Eric H.(2008). 1177 a.C el año en que la civilización se derrumbó. Barcelona: Crítica.
  • Cònsul, Arnau. (2014). El general Prim. Barcelona: Mansarda
  • Dahlheim, W. (2008). En la cuna de Europa :Libertad urbana en la antigua Roma. Madrid: Siglo XXI.
  • Darnton, R. (1987). La gran matanza de gatos y otros episodios en la historia de la cultura francesa. Mexico: Fondo de Cultura Económica.
  • Davis, N. Z. (2013). El regreso de Martín Guerre. Barcelona: Akal.
  • De Riquer , B (2007). Francesc Cambó :Entre la monarquia i la república (1930- 1932) : (com les memòries s’acomoden a les circumstàncies polítiques). Barcelona: Base.
  • Eck, Werner. (2009). Augusto. En Anthony A. Barrett (ed.), Vidas de los Césares (pp. 27-72). Barcelona: crítica.
  • El Hachmi, Najat(2019).Sempre han parlat per nosaltres. Barcelona: Alcantilado.
  • Elliot. H, J. (2002). Richeliu y Olivares. Barcelona: Crítica.
  • Fernández-Armesto, F.(2006). Barcelona :Mil años de historia. Barcelona: Península.
  • Figes, O. (2022). Historia de Rusia. Barcelona: Taurus. 
  • Figes, Orlando. (2020). Los Europeos. Tres vidas y el nacimiento de la cultura cosmopolita. Barcelona: Taurus.
  • Fontana, Josep.(2019). Capitalisme i democràcia. Barcelona: Edicions 62.
  • Fontana, Lopez Crespi, Muniesa, VV.AA. (2006). De l’esperança al desencís :La transició als països catalans. Lleida: El Jonc.
  • Fontana, J. (2005). La construcció de la identitat :Reflexions sobre el passat i sobre el present. Barcelona: Base.
  • Fox Lane, Robert. (2007). El Mundo Clásico. La epopeya de Grecia y Roma. Barcelona: Crítica.
  • Fukuyama, Francis.(1989). El fin de la historia?. The National Interest, (16), 3-18.
  • Fuster, J. (1964). Nosaltres, els valencians. Barcelona: Edicions 62.
  • Galbraith, J. K. (2007). El crash de 29. Barcelona: Ariel.
  • Garcia i Espuche, A. (2010). Barcelona 1700. Barcelona: Empúries.
  • Gernet, Jacques. (2007). El Mundo Chino. Barcelona: Crítica.
  • Ginzburg, C. (2013 ).El formatge i els cucs. El cosmos d´un moliner del segle XVI. València: Universitat de València.
  • González Ferriz, Ramón. (2012). La revolución divertidaMadrid: Debate.
  • Grau, R (Ed.) (2009).  Cerdà i els altres : la modernitat a Barcelona, 1854-1874 Barcelona : AHCB.
  • Grimal, Pierre. (1999). El Segle d’August. Barcelona: 1984.
  • Groom, N. (2022). El vampiro una nueva historia. Madrid: Despertaferro. 
  • Guilaine, J., & Zammit, J. (2002). El camino de la guerra :La violencia en la prehistoria. Barcelona: Ariel.
  • Haffner, Sebastian. (2005). Historia de un alemán: memorias 1914-1933. Barcelona: Destino.
  • Haffner, S.(2004). Observacions sobre hitler. Barcelona: Edicions de 1984.
  • Hall, E. (2020). Los Griegos Antiguos. Las diez maneras en que moldearon el mundo. Barcelona: Anagrama.
  • Harari, Y. (2017). Homo Deus. Una breu història del demà. Barcelona: Edicions 62.
  • Harari, Yuval Noah. (2014). Sàpiens. Una breu història de la humanitat. Barcelona: Edicions 62.
  • Harper, K. (2019). El fatal destino de Roma: Cambio climático y enfermedad en el fin de un imperio. Barcelona Crítica.
  • Harris, Marvin. (1980). Vacas, cerdos, guerras y brujas: Los enigmas de la cultura. Madrid: Alianza.
  • Heather, Peter. (2018). Emperadores y Bárbaros. El primer milenio de la historia de Europa. Barcelona: Crítica.
  • Hobsbawm, E. J., & Ranger, T. O. (2002). La invención de la tradición. Barcelona: Crítica.
  • Hobsbawn, Eric. (2009). Guerra y paz en el siglo XXI. Barcelona: Crítica.
  • Huizinga, J. (2001). El otoño de la Edad Media. Estudios sobre la forma de la vida y del espíritu durante los siglos XIV y XV en Francia y en los Países Bajos. Madrid: Alianza. V.O, 1919.
  • Judt, Tony. (2006). Postguerra, Una historia de Europa desde 1945. Madrid: Taurus.
  • Kamen, Henry.(2017). Carlos el emperador, vida del rey César. Madrid: Esfera.
  • Kapuściński, Ryszard (2006). Eben. Barcelona: Anagrama-Empúries.
  • Klemperer, Victor. (2001). La lengua del Tercer Reich: apuntes de un filólogo. Barcelona: Minuscula. 
  • Judt, T. (2012). El mon no s’en surt. Barcelona: La Magrana.
  • López Esteve, Manel. (2013). Els fets del 6 d’octubre de 1934. Barcelona: Base.
  • Maalouf, Amin. (2000). Les croades vistes pels àrabs. Barcelona: 1984.
  • McNeill, William H.; McNeill, J. R. (2003). Las redes humanas: una historia global del mundo. Barcelona: Crítica.
  • McPhee, P. (2007). La Revolución francesa, 1789-1799 :Una nueva historia. Barcelona: Crítica.
  • Maquiavel, Nicolau. (1513). El Príncep.
  • Marks, R. (2007). Los orígenes del mundo moderno: Una nueva visión. Barcelona: Crítica.
  • Marx, K i Engels. (1848). El Manifest Comunista.
  • Nash, Mary. (1999). Rojas: las mujeres republicanas en la guerra
  • Oronzo, G. (1983). La religiosidad popular en la alta edad media. Madrid: Gredos. 
  • Orwell, G. (2003). Homenatge a Catalunya. Barcelona: Destino.
  • Oyón, J. L., Gallardo, J. J., & Grupo de Historia José Berruezo. (2004). El cinturón rojinegro : Radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona (1918-1939). Barcelona: Carena : Grupo de Historia José Berruezo.
  • Parker, G. (1996). Felipe II.Barcelona: Altaya
  • Payne, S. G. (2001). El fascismo.Madrid: Alianza Editorial.
  • Piñero, Antonio. (2011). Guía para entender el Nuevo Testamento. Madrid: Trotta.
  • Plaza, Elsa. (2014). Desmontando el caso de La Vampira del Raval, Misoginia y clasismo en la Barcelona modernista. Barcelona: Icaria.
  • Rady, M. (2020). Los Habsburgo, soberanos del mundo. Barcelona: Taurus.
  • Roca Vernet, Jordi i Miquel Magrinya, Núria. (2021). La Bullanga de Barcelona: La ciutat en flames. 25 de juliol de 1835. Barcelona: Rosa dels Vents.
  • Roca, X. (2021). Talleyrand: El “diablo cojuelo” que dirigió dos revoluciones, engañó a veinte reyes y fundó EuropaBarcelona: Arpa.
  • Roig, Montserrat. (1996). Digues que m’estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir. Barcelona: Edicions 62.
  • Salrach, J. M. (2004). Catalunya a la fi del primer mil·lenni. Vic: Eumo i Pagés.
  • Salut, Emili. (2017). Vivers de revolucionaris. Apunts històrics del districte cinquèBarcelona: El Lokal. Col. Històries del Raval. V.O: 1938.
  • Santacana, Carles. (coord.). (2013). Entre el malson i l’oblit. L’impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1939-1960). València: Afers.
  • Sen, Amartya (2007). India Contemporanea Entre la modernidad y la tradiciónBarcelona: Gedisa.
  • Sobrequés, S. (2011). Catalunya al segle XV. De la Sentència de Casp al regnat de Ferran II el Catòlic. Barcelona: Base.
  • Strachan, H. (2004). La Primera Guerra Mundial. Barcelona: Crítica.
  • Svetlana Aleksiévitx. (2015). La guerra no tiene rostro de mujer. Barcelona: Debate.
  • Suetoni, (121 d.C). El Dotze Cèsars – Capítol II, August.
  • Termes, J., Segura, A., Gabriel, P., Rubí, M.G., Izquierdo, S., Corts, R., González-Agàpito, J., i Forcadell, C. (2009). Els Fets de La Setmana Tràgica (1909) .Barcelona: Centre d’Història Contemporània de Catalunya.
  • Toner, J. (2009). Sesenta millones de romanos: La cultura del pueblo en la antigua Roma. Barcelona: Crítica.
  • Thomson, E.P. (2016).  La Formación de la clase obrera en Inglaterra. Madrid: Capitan Swing.
  • Tommasini, Umberto. (2011). L’anarquista de Trieste. Un indignat del segle XX.Barcelona: Matrícula
  • Tyerman, C (2005). Las cruzadas: Realidad y mito. Barcelona: Crítica.
  • VV.AA. (2020). La Rosa de Foc. Obrerisme i moviments sindicals a Barcelona 1909-1936. Barcelona Quaderns d’Història. 
  • Watson, Peter. (2008). Ideas. Historia Intelectual de la Humanidad. Barcelona: Crítica.
  • Wilson, B. (2022). Metròpolis. La història de les ciutats. L’invent més gran de la humanitat. Barcelona: Edicions 62.
  • Weber, Max. (1905). L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. Barcelona: edicions 62
  • Wood, S. Gordon. (2003). La revolución Norteamericana. Barcelona: Mondadori.
  • Zweig, Stefan. (2021). Erasme de Rotterdam. Barcelona: Quaderns Crema, v.o 1934.
  • Zweig, S. (2007). Fouché: El genio tenebroso. Barcelona: Juventud.

logo_pati_nomeslletres_72x72

Logo Tot Història 2