Tertúlia d’història:
Divendres 7 d’abril a les 19h , amb el llibre:
Thomson, E.P. (2016). La Formación de la clase obrera en Inglaterra. Madrid: Capitan Swing.
Llegim la tercera part i l’acabem
“La classe cobra existència quan alguns homes, de resultes de les seves experiències comunes (heretades o compartides), senten i articulen la identitat dels seus interessos alhora comuns a ells mateixos i enfront d’altres homes els interessos dels quals són diferents (i habitualment oposats a) dels seus. L’experiència de classe està àmpliament determinada per les relacions de producció en què els homes neixen o en les quals entren de manera involuntària.
La consciència de classe és la forma en què s’expressen aquestes experiències en termes culturals: encarnades en tradicions, sistemes de valors, idees i formes institucionals. Si bé l’experiència apareix com alguna cosa determinat, la consciència de classe no ho està. Podem veure una certa lògica en les respostes de grups laborals similars que tenen experiències similars, però no podem formular cap llei. La consciència de classe sorgeix de la mateixa manera en diferents moments i llocs, però mai sorgeix exactament de la mateixa forma. (…). Tratar de rescatar al pobre teixidor de mitjanes, al tonedor ludita, a l’obsolet teixidor de teler manual, a l’artesà “utòpic” i fins i tot a l’il·lús seguidor de Joanna Southcott, de l’enorme prepotència de la posteritat. És possible que els seus oficis artesanals i les seves tradicions estiguessin morint. És possible que la seva hostilitat cap al nou industrialisme fos retrògrada. És possible que els seus ideals comunitaris fossin fantasies. És possible que les seves conspiracions insurreccionals fossin temeràries. Però ells van viure en aquells temps d’aguts trastorns socials, i nosaltres no. Les seves aspiracions eren vàlides en termes de la seva pròpia experiència; i si van ser víctimes de la història, en condemnar-se les seves pròpies vides segueixen sent-ho.
El nostre únic criteri no hauria de ser si les accions d’un home estan o no justificades a la llum de l’evolució posterior. Al cap i a la fi, nosaltres mateixos no estem al final de l’evolució social. En algunes de les causes perdudes de les gents de la Revolució industrial podem descobrir percepcions de mals socials que encara hem de sanar”. (E.P Thompson, prefaci de la La formació de la classe obrera a Anglaterra).
Activitat oberta i gratuita
Horari de 19,00 a 21,30
Al Centre Cívic Pati Llimona.
C/ Regomir, 3 – Barcelona