Sobre el llibre
El propòsit inicial d’aquest estudi ha estat explicar i definir la dona catalana a través de la història del segle XX. Al llarg del temps, les dones han estat protagonistes involuntàries de diferents formes de marginació, repressió, prejudicis, maltractaments, violència dins de la família i violència de gènere.
Som conscients que en aquest espai de temps s´avançat molt però encara resta molt per conquerir.
S’ha visualitzat el canvi produït entre una dona catalana de l’any 1900 i una del 2000 (aproximadament). Em vaig plantejar vàries preguntes i ara tenim algunes respostes que no totes són definitives. S’ha d´acceptar.
El segle XX ha estat el segle de les dones. Probablement, al llarg de la història mai no hi ha hagut una època de canvis tan extraordinaris per a elles. En un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, en els albors del segle XXI s’ha vist com s’han superat tants preconceptes, prejudicis i tabús.
Calia preguntar-se quins estereotips distingeixen les dones actuals i les aparta del model de les dones de finals del segle XIX. Com i per què, a poc a poc, s’ha anat sedimentant i quallant una tipologia femenina que a finals del segle XX ha pogut desenvolupar-se i esdevenir protagonista en la política, el sindicalisme, la medicina, la ciència, el periodisme? Protagonista també en altres camps potser no tant vistosos, però imprescindibles: conductores del metro, d’autobusos, empleades d’oficines, telefonistes, taxistes, transportistes.
Si fa cent anys “lo normal” era que la majoria de les dones catalanes fossin submises, ara moltes d’elles han esdevingut lliures, empoderades i transgressores. En aquest sentit, el triomf d’aquelles dones pioneres, avantguardistes, ha estat total. Els seus sacrificis no han estat en va, han obert una escletxa d´oportunitats i reconeixement.
L’autora
Soledad Bengoechea Echaondo, va néixer en el “Monte Igueldo” de San Sebastián, l’any 1956 Barcelona l’adoptà. Va cursar la llicenciatura (1986) i el doctorat (1991) en Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat investigadora s’ha centrat en els moviments socials i l’organització de la patronal catalana durant les primeres dècades del segle XX. Per a ella ha estat també un tema d’estudi i reflexió la història de les dones al segle XX. Actualment, en una època de grans canvis i a través de la seva doble experiència, com a dona i historiadora, ens ofereix el seu valuós punt de vista sobre dones que han estat pioneres a Catalunya al segle vint. Autora de diversos llibres, ha col·laborat en obres col·lectives i ha publicat nombrosos articles. Ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Història (1993) i també amb el Premi Doctor Joan Mercader de Recerca (2000). És membre del grup Treball, Institucions i Gènere de la Universitat de Barcelona i de Tot Història Associació Cultural.