News Ticker

Curs presencial i gratuït “Personatges de Barcelona”, Dimecres i un dijous del 27 d’abril al 9 de juny a les 19h al Pati Llimona

 Personatges de Barcelona

Presencial i gratuït

Aquest curs, gratuït, va adreçat a tots els socis i simpatitzants de Tot Història i obert al públic del Centre Cívic Patí Llimona. En el curs us parlarem de personatges que han viscut a Barcelona i que en el transcurs de la seva vida hi van deixar empremta. En el resseguiment de les seves biografies també ens permetrà fer un recorregut per la ciutat i la història de la ciutat.

Dimecres del 27 d’abril a 9 de juny 2022

Al Centre Cívic Pati Llimona

Carrer del Regomir, 3, 08002 Barcelona

Sala Polivalent

Horari: 19-20.30

Inscripcions fent clic a Formulari

Dolors Monserdà, la primera escriptora professional de Catalunya

Alba Vendrell. Dimecres 27 d’Abril 2022

Entre dos corrents, el Modernisme i el Noucentisme, Dolors Monserdà va ser la primera dona en presidir els Jocs Florals, la primera dona en dedicar-se a l’escriptura i la primera dona en utilitzar la paraula Feminisme a casa nostra; un personatge clau en el procés d’emancipació de la dona, que tingué la sort de gaudir d’un entorn intel·lectual idoni per lluitar pels seus drets, però que també tingué molt clar el seu paper i posició com a eines indispensables per lluitar pels drets d’altres dones d’altres entorns i classes socials.

Quan el Paral·lel era l’avinguda de Francesc Layret 

Júlia Costa . Dimecres 4 de maig 2022

L’any 2020 en va fer cent de l’assassinat de Francesc Layret. Va ser el trenta de novembre de 1920. L’avinguda del Paral·lel, abans Marqués del Duero de nom oficial, va dur, durant el temps de la República i la Guerra Civil, el nom de Layret.

Layret té un monument a l’actual Plaça Goya, inaugurat l’any 1936. El monument va ser  desmuntat en acabar la Guerra Civil i es va tornar a muntar l’any 1977. Es pot veure una placa al carrer Balmes, on Layret va viure i treballar i va ser assassinat per algú que mai no va ser engarjolat ni condemnat pel crim. Layret va ser un home admirable, de família benestant va prendre partit pels obrers i la gent humil, va patir la terrible poliomielitis, cosa que l’obligava a caminar amb crosses i amb grans dificultats, A més a més d’un personatge polític important és un exemple de superació personal.

Va ser republicà, d’esquerres, militant i actiu, defensor dels obrers, precisament anava a defensar uns líders detinguts, entre els quals Companys, amb qui havia coincidit a la universitat, quan va ser assassinat. Maria Aurèlia Capmany va escriure un text teatral, amb Xavier Romeu, que es va representar durant els setanta i s’ha recuperat de tant en tant, encara es pot veure online la versió que ens en va oferir aquella televisió enyorada de l’època. 

Layret té una plaça dedicada a Nou Barris, i carrers diversos a ciutats i pobles catalans. Durant l’enterrament de Layret, convertit en un acte polític important i multitudinari, hi va haver càrregues policials a dojo, fins al punt de què el taüt, expliquen, va caure a terra d’un cop de sabre.

Frederica Montseny, feminisme i compromís social

Pau Vinyes i Roig. Dimecres 11 de maig de 2022

Filla de Joan Montseny, més conegut com a Federico Urales, i Teresa Mañé, coneguda com a Soledad Gustavo, educadors anarquistes seguidors de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. Educada en un ambient llibertari i d’educació lliure va teixir el seu compromís social i feminista amb la seva implicació en els moviments anarquistes. Va pertànyer a la CNT, sent-ne una de les descades dirigents. En tornar de Madrid, on els seus pares s’hi van traslladar després de la repressió de la Setmana Tràgica, s’instal·la a viure a Horta, Sant Andreu de Palomar, L’Hospitalet i el Guinardó. Escriptora i periodista, destacant-ne els seus escrits a Solidaridad Obrera, el periòdic de la CNT. Amb l’esclat de la Guerra Civil esdevé la primera dona ministra de l’Estat espanyol i d’Europa, ocupant el Ministeri de Sanitat i Assistència. Exiliada a França, fou detinguda i empresonada. L’embaràs del seu tercer fill li salvà d’una mort segura ja que el govern franquista en demanava la seva extradició. Els darrers anys de vida els visqué a Tolosa de Llenguadoc, seguint vinculada a l’anarquisme de la CNT.

La Barcelona de Joan Gamper

Margarida Salvadó. Dimecres 18 de maig 2022

A finals del segle XIX Barcelona era una ciutat de contrastos, els burgesos i indians gràcies als beneficis de les seves indústries i negocis estaven construint un eixample esplendorós, en canvi, hi havia una ciutat vella amb edificis on les persones hi vivien en condicions deplorables; a la vegada els obrers estaven enfrontats constantment amb els patrons per aconseguir unes millores de salaris i de reducció dels horaris laborals. En aquesta Barcelona va arriba Joan Gamper el 1898 i el 1899 va fundar el FC Barcelona, a través de la seva biografia resseguirem fets importants succeïts en els primers 30 anys del segle XX i perquè el futbol i concretament el FC Barcelona va arrelar tan profundament a la societat de l’època.

Mercè Rodoreda i Gurguí

Eulàlia Lorés. Dimecres 25 de maig de 2022

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, a una casa amb jardí, el 10 d’octubre de 1908. Va viure-hi fins a l’exili de 1939, quan va haver de fugir com tants altres intel·lectuals cap a França. Es va quedar a Europa, on va patir la Segona Guerra Mundial, i va viure també a Ginebra. Va tornar a Catalunya el 1972, breument a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, molt modificat. És per això que va decidir marxar i va passar els darrers anys a una casa amb jardí a Romanyà de la Selva. Va morir a Girona el 13 d’abril de 1983. La vida de Mercè Rodoreda resulta molt significativa de la seva generació.

Com a escriptora, va ser, bàsicament, novel·lista i contista, però també va escriure obres dramàtiques i poesia lírica. A més, té una obra pictòrica. Com a artista ha estat una de les grans escriptores del segle XX, no només de la literatura catalana, sinó també de la literatura universal. De fet, com ens diu Carme Arnau, és l’escriptora catalana més traduïda, especialment La Plaça del Diamant (1962), que ha estat traduïda a 31 idiomes d’arreu del món.

La Barcino de Gal·la Placídia.

Gregor Siles. Dimecres 1 de juny 2022

A finals del segle IV dC l’imperi romà entrava en una crisi que el durà a la desaparició en la seva part occidental. Malgrat la decadència, la ciutat de Barcino lluïa més esplendorosa que mai, amb una gran muralla que la defensava, envoltada d’unes esplendoroses vil·les, una dinàmica comunitat cristiana i una població que es divertia. Una ciutat que havia estat al marge dels grans esdeveniments, a inicis del segle V la història vindria a visitar-la i alguns fets que transcendirien a tot l’imperi passarien a Barcelona. Entre ells la visita d’una princesa romana, Gal·la Placídia duta com a ostatge a la ciutat pels bàrbars. En aquesta xerrada descobrirem qui era aquesta dama i de la Barcino d’aquell temps.

El Gran Molist, del Raval a Nova York

Enric H. March. Dijous 9 de juny de 2022

Les barraques de fira són les grans desconegudes del món de l’oci i dels espectacles populars. Instal·lades en els marges de la ciutat, en escenaris sovint atrotinats, la vida ambulant dels artistes que hi actuaven o dels personatges que eren obligats a exhibir-se ha deixat un rastre efímer. Barcelona, com la resta de les capitals europees i americanes, va ser escenari, entre finals del segle XVIII i 1939, del pas de personatges singulars que intentaven guanyar-se la vida mostrant les seves habilitats o les seves peculiaritats físiques, com és el cas de faquirs, gegants, nans, dones barbudes, hermafrodites o homes salvatges. A vegades, però, alguns d’aquests personatges assolien certa notorietat. És el cas de Molist, un il·lusionista nascut al Raval que va voltar per mig món efectuant les exhibicions més estrambòtiques i posant en perill la seva vida.

De la mà de Molist ens endinsarem en el món de les barraques de fira i dels personatges que les habitaven i descobrirem un món estrany que ens descriu la cara B de la història de Barcelona, que ha estat recollit en el llibre Barcelona Freak Show: història de les barraques de fira i els espectacles ambulant, del segle XVIII al 1939 (Viena Edicions – Ajuntament de Barcelona, 2021).

Passin i vegin! Descobriran l’Home Salvatge de la plaça de Catalunya; Pedro Lerma, l’Home Elefant de Barcelona; Raquel Poranzan, la dona incombustible; la Princesa Topazio, la dona més petita del món; el domador François Bidel, passejant un lleó per la Rambla; l’elefanta Pizarro a la plaça de toros del Torín… Passin i vegin!

Texto Descripción generada automáticamente

Centre Cívic Pati Llimona