CICLE DE XERRADES
MIRADES DE LA REVOLUCIÓ RUSSA DES DE CATALUNYA
14 DE FEBRER, 1, 15 i 22 DE MARÇ A LES 19.30 HORES al Centre Cívic Pati Llimona Carrer de Regomir, 3 08002 Barcelona
Tot Història Associació Cultural conscient que la revolució russa va marcar un abans i un després en la geopolítica cultural i social europea i mundial, proposa quatre conferències sobre aquest esdeveniment històric. El cicle pretén aprofundir en el coneixement humanístic de la implantació del comunisme a Rússia i al mateix temps configurar una eina de participació i debat.
I EL MÓN VA CANVIAR DE BASE. UNA MIRADA HISTÒRICA A LA REVOLUCIÓ RUSSA
DIMECRES, 14 DE FEBRER, A LES 19.30 HORES
A càrrec d’Andreu Mayayo i Artal, Catedràtic d’Història Contemporània i director del CEHI-UB i José Manuel Rúa Fernández, professor d’Història a la UB i investigador del CEHI-UB.
La Revolució Russa de 1917 és un dels esdeveniments en majúscula del denominat “curt segle xx”. Amb el llibre que acabem d’editar ens aproximem tant als seus aspectes més generals, de caire polític, militar, econòmic o de gènere, com a temàtiques més concretes, com la qüestió jueva o el paper del futbol a la revolució. És tracta, doncs, d’un enfocament global d’un procés històric que va influir decisivament en els canvis, conflictes, reformes i revolucions que van donar forma al segle passat.
LES REPERCUSSIONS DE LA REVOLUCIÓ RUSSA EN L’ANARQUISME A CATALUNYA
DIJOUS, 1 DE MARÇ, A LES 19.30 HORES
A càrrec de Pelai Pagès, professor d’Història a la Universitat de Barcelona.
La revolució russa d’octubre de 1917 va ser acollida amb un enorme entusiasme per l’anarquisme català, fins al punt que la CNT va acabar afiliant-se, encara que provisionalment, a la Internacional Comunista. No fou fins al cap d’uns anys que acabà trencant les relacions, si bé un sector minoritari, encapçalat per Joaquim Maurín i Andreu Nin, va evolucionar cap el comunisme.
LES DONES I LA REVOLUCIÓ RUSSA
DIJOUS, 15 DE MARÇ, A LES 19.30 HORES
A càrrec de Soledad Bengoechea i Mari Cruz Santos, historiadores.
La Rússia del segle xix era, amb molta seguretat, un dels països més endarrerits d’Europa en tots els aspectes, social, polític i econòmic. Malgrat l’immobilisme de l’autocràcia tsarista la derrota a Crimea va fer que el tsar introdueixi petits canvis el més notable dels quals fou l’alliberament dels serfs el 1861. A la llarga aquesta decisió va donar lloc a l’emigració de bona part de la població rural a les ciutats més industrialitzades i una part notable d’aquesta emigració estava formada per dones que a la ciutat entraren contacte amb idees i reivindicacions que aviat feren seves.
ELS SOVIETS AL PAÍS DE TINTÍN
DIJOUS, 22 DE MARÇ, A LES 19.30 HORES
A càrrec de David Baker, tintinòleg i membre de 1001. Associació Catalana de Tintinaires.
1930: El director d’un diari ultracatòlic belga encarrega a un jove dibuixant de vint-i-un anys un còmic per explicar als nens les maldats del perillós règim soviètic. Així neix Tintín, que evoucionarà fins convertir-se en figura senyera del còmic europeu del segle xx.
TOTES LES CONFERÈNCIES SÓN GRATUÏTES
