Aquest divendres 01 de febrer tertúlia:
Haffner, Sebastian. (2005). Historia de un alemán: memorias 1914-1933. Barcelona: Destino.
A l’Arxiu d’història de Barcelona a Ca l’Ardiaca
C/ Santa Llúcia, 1
(Barcelona)
De 18:30 a 20:30
Història d’un alemany 1914-1933 de Sebastian Haffner, és un llibre autobiogràfic que ens mostra les percepcions que va tenir l’autor en contemplar l’ascens del nazisme. Un observador privilegiat des de la mateixa capital del Reich i la seva administració pública. Llibre magistral que combina sentiments i vivències davant la fatalitat dels fets.
Sempre que hem llegit un llibre basat en un testimoni el debat de la tertúlia ha estat molt interessant, doncs la reflexió biogràfica d’una persona sempre ens apropa al relat d’una manera més sentida que de vegades la narració analítica d’un historiador. El primer llibre que vam llegir en aquesta línea testimonial va ser Homenatge a Catalunya de Orwell, on l’autor anglès ens mostrava la revolució a Barcelona, el front d’Aragó i la contrarevolució comunista en primera persona. Una mirada crítica també, a la indiferència internacional sobre la guerra d’Espanya davant l’avanç del feixisme.
Vam llegir Els altres catalans de Fancisco Candel, que tenia molt de percepció personal davant el fenomen migratori a Catalunya ens els anys 50-60. No era un llibre biogràfic, però si un testimoni dels canvis que s’estaven donant a la societat catalana arran dels nouvinguts. Un gran llibre i una altre tertúlia per la història.
Del mateix Sebastina Haffner vam llegir Observacions sobre Hitler, on resumia genialment el període nazi, de vegades amb la mirada analítica del historiador, de vegades amb la mirada subjectiva de la persona que va viure els fets.
Del historiador francés March Bloch vam fer tertúlia sobre L’estranya derrota, un llibre que té certs paral·lelismes amb la Historia d’un Alemany. Els dos ens mostren la indiferència de la gent, el deixar fer de les elits, la fuga dels líders polítics, el trauma de la primera guerra mundial…, un des de la perspectiva francesa i l’altre alemanya, davant l’avanç del feixisme.
Darrerament vam llegir el El mon no s’en surt de Toni Judt, un llibre que combinava molts elements d’anàlisis teòrics amb la seva percepció personal davant la crisi actual.
Tots tenen un cert to de nostàlgia, de desengany, d’un món que de vegades els supera i que no és com el que esperaven. Llegir-los ens fa reflexionar sobre aquells temps i els d’ara, sobre les nostres vides, i el futur que ens espera.
La història és una ciència basada en recerca, els llibres caduquen, a la llarga o a la curta, sempre una nova recerca els amplia o els supera. Aquests llibres que he citat i que hem llegit a la tertúlia penso que sempre estaran, que seran ineludibles pel valor que tenen de ser testimonis d’una època, perquè els autors han deixat impresa la seva subjectivitat al temps històric.
A la tertúlia de vegades hi ha molta percepció personal, de subjectivitat compartida entre tots i totes, combinada amb el coneixement històric i l’experiència viscuda que té cadascun/na. No som experts, sinó persones que ens agrada parlar de la història, del que ens envolta i de nosaltres, i que sentim plaer per compartir la cultura.
Endavant amb la Tertúlia – al març fem 5 anys.