Tweet

 

Aquest divendres 3 de febrer tertúlia d’història amb el llibre:

 Manuel Arranz. (2001). La Menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els gremis de la construcció. Barcelona: Proa.

A l’Arxiu d’història de Barcelona a Ca l’Ardiaca.

 C/ Santa Llúcia, 1 (Barcelona)

De 18:00 a 20:30

Una de les coses que més m’agraden son aquells llibres d’història que ens mostren com la vida va canviant, com el temps passa i la quotidianitat, els treballs, les formes de vida, la família, …es van transformant. Aquest llibre ho fa, de vegades les causes dels canvis no queden gaire clares, de vegades sembla que a l’autor li han estat difícils de trobar, però des de Montaigne que alguns i algunes volen anar més enllà de les causes dels fets i explicar també  el “per a què” de les vides humanes.

 Un “per a què” de la tertúlia ho he trobat en aquest llibre i en tots els que hem llegit, que m’han fet veure com el passat passa en el món i en aquesta ciutat. Aquesta temporada la vam començar al segle XIII que “en aquell temps hi havia un home a la ciutat de Barcelona que havia nom en Berenguer Oller” que es revoltava contra l’autoritat, i aquests gremis que ja els veiem al XIV, en aquella ciutat plena d’esclaus i on algunes cançons de Nadal eren les mateixes d’avui dia, i a la tertúlia debatíem si realment la vida havia canviat tant des de llavors. I el passeig del Born en el 1700, que era la plaça major de Barcelona, una ciutat dinàmica, viva, on les tabernes les regentaven majoritàriament els italians, on es vam quedar sense saber fins a quin punt era tan rica i plena respecte a la resta de les ciutats d’Europa, I després aquella maleïda guerra, on el que més van perdre va ser el poble, davant una mena d’esquizofrènia entre austriacistes i borbònics. Ara hem estat al vuit-cents, en una ciutat i un país que malgrat la derrota prospera i es transforma, i avança cap a una nova època, i això sembla que alguns i algunes els hi fa mal de saber-ho. Un nova època d’emprenedors com la família Brusi, que començava a tirar endavant una negoci amb una impremta volant enmig d’una altre maleïda guerra. Més tard el “abajo las murallas” i un genial pla quadriculava la ciutat. Després les esglésies cremades, aquell poble tràgicament revoltat, aquella Barcelona que no perdonava  i no “començarà a ésser una ciutat” deia Joan Margall. La ciutat encara més desmesurada s’envoltava d’un cinturó roig i negre, per perdre la revolució sempre esperada i que va fer somiar a Orwell un món millor. Un altre guerra i la seva post, amb els “altres catalans” de l’amic Candel. També hi ha una Barcelona literària…

 Totes aquestes Barcelones les hem viscut a la tertúlia, moltes històries compartides cada primer divendres de més, i les que queden xavals i xavales, que al març només fem 4 anys.

Gregor Siles