Tweet

Conferència: “1714, sentiment de derrota: l’herència”, a càrrec de Montse Franch

Com es va aixecar el país el dia després del 11 de setembre, com va continuar la vida de les persones, com es va expressar el sentiment de la derrota.

Dijous 7 de novembre de 2013

Lloc i hora: Centre Cívic Pati Llimona (C/ de Regomir, 3). 19 h.

Sala Maria Aurèlia Capmany

 

“Els catalans, el dia 12 de setembre del 1714, ens vam aixecar i per fer front a la derrota vam tornar a obrir les botigues i els negocis com si res no hagués passat”

Aquest mots a títol de llegenda, són molt bonics, però son això una llegenda…

Al intentar evitar l’anacronisme psicològic, millor dit la hipòtesis que les societats i les persones del passat pensaven i sentien el mateix que podem pensar i sentir nosaltres, podem caure en el parany de l’extrem contrari. Percebem el món a través d’una xarxa de convencions, esquemes i estereotips, xarxa que varia de una cultura a un altre. En aquesta situació, la nostra comprensió dels conflictes es veu augmentada per la presentació de punts de vista oposats, més que un intent d’expressar un acord.

Anem doncs a fer l’esforç d’expressar aquest acord, tractant el 1714 com una cultura pròpia de la seva gent i del seu temps, cultura fruit d’un passat que per tal de no remuntar-nos molt lluny el podíem situar en el Compromís de Casp, com la primera “gran derrota”, pèrdua del llinatge propi i viratge de la Corona d’Aragó. Comparant-ho amb la cultura nostra i del nostre moment, per tal d’entendre i poder fer un intent de relatar, de com van viure la derrota, psicològicament, sentimentalment i emocionalment, i com aquestes vivències silenciades a causa d’una realitat cruenta, van penetrar dins dels cors, de cada una de les cèl·lules dels seu cos per tal de quedar gravat, i així com la empremta genètica fou transmesa a llurs generacions. Aquí doncs s’arribaria el acord proposat, el passat emocional, anirà sortint tot aquest segle i els següents..

Tenim un sentiment  transmès en el temps que ha vençut la comparança de cultures proposada perquè amb matisos, el sentiment va arrelar i va sortir constantment: 1720, 1735… el 1760 Memorial de Greuges, 1789 Rebombori del Pa…. i per què no? Fins avui.

Ara be, ens hauríem de preguntar si aquesta empremta genètica però al inrevés no va també arrelar en el cor, a la pell i cèl·lules del invasor?

Segurament que si, i ambdues impremtes han brollat de dins dels portadors cada cop que s’obre una via per fer-ho.

No oblido que tu em vas derrotar el 1714!

No oblidis que ets un vençut !

Organitza: Tot Història Associació Cultural

Contacte: tothistoria@gmail.com